Com s’hi acompanya a través de l’art

La pràctica de l’art _ en qualsevol de les seves manifestacions _ com a mitjà per acompanyar el patiment o, simplement, donar sortida a les emocions, és tan antiga com la pròpia existència dels éssers humans. Des de les intencions màgiques o religioses de l’art més primitiu fins el surrealisme o el mateix Evru, la creació ha estat una eina perfecta a l’hora d’ajudar les persones a situar-se en el món i a situar en ell el seu propi món interior.

Aquesta és una activitat tan inherent a la conducta humana com ho és el ser gregaris o poder fabricar eines. No és estrany, doncs, que acostumi a fluir sense massa obstacles. fins i tot les primeres barreres que moltes persones hi interposen _ “Jo no sé dibuixar”, “Escric fatal” _ s’esvaeixen en un context on el criteri estètic no té cap rellevància i en el que l’única cosa que importa és el procés: el “fer camí”.

Algunes de les formes més conegudes _ i més contemporànies _ en les que aquest tipus de tasca es manifesta són la pràctica de la mediació artística i la de l’artteràpia. Aquest últim és un tractament poc conegut a casa nostra, però que gaudeix d’un ampli reconeixement en països com el Regne Unit _ el pioner, que hi treballa des de la Segona Guerra Mundial, amb veterans, i on és inclòs al servei de salut pública _, Alemanya, França o Canadà.

El suport artístic dóna l’oportunitat de treballar situacions conflictives des d’una perspectiva nova, que minimitza riscos i grau d’exposició personal, i en la que no és imprescindible utilitzar la paraula. Hi ha un gran parel·lelisme entre l’expressió gràfica d’una persona i les seves vivències internes, i la persona facilitadora pot ajudar a explorar aquesta dimensió de significat i oferir mitjans per elaborar-les sense enforntar-s’hi de manera directa per, finalment, poder entendre-les i integrar-les.